Conte premi Sambori_Alfons i Adrià Chardí_Versió final
HUMANS Soc Roxanne Jean Stevens, però tot el món em diu Roxie. Tinc trenta-un anys i vaig nàixer a Roosevelt, prop de Nova Jersey. Vaig anar a una escola no molt lluny de ma casa i no vaig tenir cap problema acadèmic. Ara sóc processadora de textos i visc amb el meu home i el meu fill acabat de nàixer en una petita casa prop del centre. Quant al meu físic, tinc el cabell castany, els ulls verds i no sóc massa alta. I aquest matí m'he despertat en una illa tota envoltada per la immensitat de l'oceà i ara no trobe manera d'eixir. No sé com ha passat, ja que em vaig gitar en el meu llit i hui ja no estava ni en ma casa, sinó en camp obert envoltada d'una vegetació poc pròpia de la nostra zona. Al costat m'he trobat una motxilla i un arc amb fletxes. Dins de la motxilla hi havia bosses de carn, fruita deshidratada i un matxet. Què se suposa que he de fer amb tot això? Deixe que avance el dia, preguntant-me què faig ací i menjant alguna cosa de tant en tant;